Límits

Victor Hugo deia que la música expressa allò que no pot ser dit i allò sobre el que és impossible romandre en silenci.  Una cosa similar ocorre amb la fotografia, de vegades és capaç de dir molt més que milers de paraules juntes escrites a un paper.

I és per això que transito els límits que em porta la vida, que em pregunten coses i em fan valorar l’essencial. 

I fotografio el meu temple, la pell, un do major, la mar, un brindis, el riure i el fràgil silenci.

Perquè no els se explicar, i així sento que m’allibero de totes les fronteres.

‍